El que ha dit la premsa

 

 

Revista TIME OUT BARCELONA (21-27 de febrer del 2008)

ANDREU SOTORRA

L'espectacle Sis Joans és una petita joia incorporada a la programació del TNC. Els sis contes de Carles Riba tenen interès no només literàriament sinó també pel fons de maduresa personal. Ara, en el 80è aniversari de la seva publicació, s'eleven encara més a clàssic amb una posada en escena sensible i generadora de petites emocions. Els tres intèrprets titellaires mostren la manipulació dels titelles i hi juguen també un important paper de narradors. Titelles artesanals de làtex que, com pinotxos moderns, cobren vida gràcies a la màgia teatral. L'adaptació manté el text i l'ambientació de l'època. Al voltant del Joan Feréstec, el Joan Barroer, el Joan Brut, el Joan que turmentava les bèsties, el Joan Golafre i el Joan Dropo hi ha també tot de personatges que augmenten la nòmina del repartiment: el padrí que vola, el mestre de la palmeta, els lladregots de mocador vermell al coll, la nina gegant de porcellana sense cap o la parella de mossos d'esquadra que, de carn i os, interpreten dues de les titellaires. Sis Joans són sis contes amb finalitat moral que parteixen del com som per arribar al com volem ser. I ho fan a través de la reflexió i la imaginació. Són l'altra cara de la Supernanny i demostren que, amb una mica de bona imaginació i una mica de bona literatura, la moralitat, ben dosificada com en aquest espectacle, s'adapta sempre als nous temps.

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

Tornar a l'inici
   
 
 

 

 

Diari REGIÓ 7 (23 de gener del 2008)

ALBA LLOBET

Diumenge passat, el Teatre Municipal de l'Ateneu va obrir les portes per oferir al públic l'estrena de l'espectacle Sis Joans , el cartell de presentació de la companyia anoienca El príncep Totilau. A jutjar per l'aspecte de la platea, semblaria que el grup ja s'hagués fet un lloc dins de la societat igualadina, i és que no en va Marc Hervàs, que firma la direcció de l'obra, aplega una experiència de deu anys en la direcció d'espectacles teatrals. I si a aquest aspecte hi sumem que la producció s'estrena sota el segell del Teatre Nacional de Catalunya, és obvi que molts dels que van assistir a la representació de Sis Joans diumenge passat sabien que valdria la pena. I així va ser des del principi fins al final.

Als que hem seguit la trajectòria d'Hervàs dalt dels escenaris no ens va sorprendre veure com la història prenia vida amb un detallisme calculat al mil·límetre. Els titelles, la tria musical, els elements escenogràfics, el vestuari, tots els aspectes tractats amb la major delicadesa i cura possibles per tal d'explicar-nos la història de sis nens diferents que tenen el mateix nom: en Joan Feréstec, en Joan Barroer, en Joan Brut, en Joan que turmentava les bèsties, en Joan Golafre i en Joan Dropo. Una història narrada a través de tres actors, Clara Dalmau, Anna Ros i Andreu Sans, que demostren una gran habilitat en la manipulació de titelles i objectes i un treball actoral excel·lent. Tot plegat va configurant un espectacle que neix del recull de contes Sis Joans (1928) que va escriure Carles Riba, referent indiscutible de la cultura catalana del segle passat. Amb aquest text, Riba pretenia ajudar els nens i nenes a créixer i a formar-se com a persones lliures i responsables. Una obra, doncs, que recupera la riquesa de la llengua catalana de principi del segle XX i ens dóna l'oportunitat de conèixer un dels autors més prestigiosos de la nostra literatura.

En acabar l'obra, tinc una gran sensació de placidesa i me n'alegro de poder afirmar amb rotunditat que ha sorgit una nova companyia de teatre familiar que ens fornirà de moments entranyables, amb espectacles de qualitat i dels quals ben segur que es parlarà. A tots aquells que van perdre l'oportunitat de veure el treball d'aquesta nova companyia, els recordo que des del 6 de febrer i fins el 9 de març, l'espectacle Sis Joans es representarà a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, i els animo a no deixar escapar l'ocasió perquè els asseguro que val la pena. A La companyia del príncep Totilau només em queda per dir-los que endavant i enhorabona, totilaus!